Ignorar els ‘contactes contagiosos’ per evitar quedar-se sense feina (o sense personal)

Treballadors temporers, alguns sense drets sanitaris oberts encara, de sectors com l’esquí o el comerç desestimen fer-se proves diagnòstiques per no haver d’estar-se a casa sense cobrar o alterant el ritme de feina de l’empresa

Treballadors d'una estació d'esquí andorrana.
Treballadors d'una estació d'esquí andorrana.

Treballadors de sectors econòmics amb alta activitat laboral a l’hivern com poden ser el comerç, l’hostaleria o especialment les estacions d’esquí eviten o ignoren els protocols en relació amb els cribratges una vegada algun contacte estret ha resultat contagiat de Covid per tal de no resultar ells també positius i haver-se de quedar sense treballar. Hi ha dos motius essencials: en alguns casos, són les pròpies empreses les que fomenten la ‘ignorància deliberada’ per no perdre efectius. D’altra banda, hi ha temporers que encara no tenen els drets sanitaris oberts.

Diverses fonts empresarials han recordat que l’alta infectivitat de la variant Òmicron del coronavirus ha fet i està fent estralls en molts negocis. Els contagis han deixat molts empreses sense efectius humans. Mentre es pot fer teletreball, es va tirant. Però quan cal una atenció presencial la cosa es complica. I molt. Les fonts consultades reconeixen que hi ha molts sectors econòmics que estan tenint veritables dificultats per aconseguir personal.

Les empreses gestores dels camps de neu han hagut de tibar en molts casos del que poden. Temporers que ni tan sols saben esquiar han estat contractats per atendre els clients a peu de pista o a on calgui

Als hotels, si les tasques són especialitzades, és complexe trobar recursos humans per a segons quines posicions. Igual passa a les pistes d’esquí. Però persones coneixedores del sector han explicat que les empreses gestores dels camps de neu han hagut de tibar en molts casos del que poden. Temporers que ni tan sols saben esquiar han estat contractats per atendre els clients a peu de pista o a on calgui. S’està fent amb el que es pot, tot i que la qualitat del servei, al capdavall, se n’acaba ressentint.

Hi ha empreses que quan alguna persona ha estat contacte d’algun positiu, com a mesura de precaució, si està de cara el públic i poden, el retiren d’aquesta funció i el passen a algun altre departament. Fan canvis de peces. I si escau, i mentre no hi ha símptomes visibles o que realment comporten un menyscabament físic, s’estalvien les proves diagnòstiques per evitar que l’autoritat sanitària activi la baixa pertinent. En alguns casos és el patró qui fa la ‘recomanació’.

En altres situacions, però, és el propi treballador, temporer que no ha meritat prou a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), qui voluntàriament no es fa cap prova perquè no té dret a baixa. I, per tant, si s’hagués de confinar, si s’hagués d’aïllar, els dies que no treballés no percebria ni un euro, més enllà de no tenir cobertura sanitària i de la dificultat que generi al seu empleador en els quadrants laborals. En fi, que s’eviten les proves, s’ignoren els contactes estrets, per no haver-se de quedar sense feina. O sense personal segons el cas.

Comentaris (9)

Trending