Crèdit Andorrà i Vall Banc, víctimes dels atacs informàtics que han 'col·lapsat' Andorra Telecom

Crèdit Andorrà i Vall Banc, víctimes dels atacs informàtics que han \'col·lapsat\' Andorra Telecom
Crèdit Andorrà i Vall Banc, víctimes dels atacs informàtics que han \'col·lapsat\' Andorra Telecom

Crèdit Andorrà i Vall Banc han estat dues de les empreses -les principals, segons les fonts consultades- que s’han vist afectades per l’atac informàtic pirata que va afectar algunes IP públiques fixes del Principat. Tot requerint de forma simultània informació a aquestes IP -que ve a ser la matrícula del servidor- de forma molt massiva es va acabar col·lapsant una part del sistema d’Andorra Telecom i això va deixar sense servei d’Internet centenars d’usuaris i clients. És una qüestió d’increment sobtat i molt massiu de tràfic de dades virtuals. I de la capacitat i flexibilitat que té l’operadora per suportar-lo. En el cas d’Andorra Telecom va resultar ser molt limitada.

Les dues entitats bancàries han tingut diversos problemes. Amb posterioritat a la incidència generada per uns treballs que estava fent la pròpia companyia pública el 20 de juny, la següent incidència massiva que hi va haver va tenir com a element generador un atac massiu contra una IP de Crèdit Andorrà. De fet, fonts coneixedores de la incidència han explicat que fins i tot quan la immensa majoria de la resta d’usuaris ja havien recuperat la connectivitat, l’entitat bancària va continuar tenint molts problemes. I que no va ser al cap d’unes hores més que va poder recuperar la normalitat. La banca virtual i altres serveis oferts per Crèdit Andorra van ‘caure’ i van quedar inutilitzats durant una franja important de la jornada. Amb posterioritat el banc hauria estat víctima d’altres intents ‘pirates’ que han tingut un efecte molt menor.

També ha estat objecte de diversos atacs un servidor que dóna servei a Vall Banc. Fonts properes a l’hereu de BPA han confirmat que han patit diferents ‘cops’ dels pirates informàtics. Les mateixes fonts han explicat que per una qüestió de seguretat es van decidir canviar molts dels mots clau que s’usaven al banc. No obstant això, i com en el cas de Crèdit Andorra, els pirates no haurien accedit de cap de les maneres a l’interior dels servidors. De fet, aquest no seria pas l’objectiu dels atacs que comporten la denegació de servei o la distribució de denegació de servei. L’únic que busquen és col·lapsar el servidor. Deixar-lo inoperatiu un temps. I és el que va passar. Amb l’afegit que al país, amb la capacitat que té Andorra Telecom no només en van resultar afectades les empreses concretes a les quals s’atacava, si no que va tenir molt més impacte.

Tot plegat va comportar que Andorra Telecom es posés mans a l’obra i adoptés més mesures de les que havia posat en pràctica fins llavors. Tots els afectats van poder comprovar com no tenien els ‘tallafocs’ actualitzats o prou adequats als últims moviments ‘hackers’. No obstant això, fonts coneixedores del sector informàtic han assegurat que els atacs que han afectat les darreres setmanes el Principat són molt habituals arreu i molt assequibles de fer, tant pels coneixements tècnics que cal tenir com pel cost econòmic que puguin tenir, que és baixíssim. Les mateixes fonts han indicat que Andorra és un blanc fàcil perquè, comparativament amb altres països, la repercussió que s’obté amb una acció com aquestes és molt elevada.

Intervenció policial

Andorra Telecom, a més, va posar en coneixement de la policia les dades de què disposava. Per exemple, els atacs van ser reivindicats davant els afectats per un moviment ‘hacker’ conegut en aquest món que s’anomena Kadyrovtsy. Aquest és un terme que va més enllà de la ciberdeliqüència, ja que es tracta d’un terme usat per la població de Txetxènia i que vol dir ‘fill de Kadyrov’, expresident d’aquell país i que va liderar els rebels en la seva lluita contra Rússia. Els grups paramilitars que van actuar sota aquesta denominació han estat acusats de crims molt salvatges. Potser d’aquí que adoptin el seu nom els atacants a la xarxa.

No obstant això, fonts policials consultades han reconegut que no es pot afirmar ni que els atacants siguin txetxens ni, molt menys encara, que els atacs s’hagin fets des de Txetxènia. En tot cas, i per mirar de treure l’entrellat de tot plegat, també en un intent de desviar l’atenció sobre el deficient sistema de seguretat i de funcionament que en més d’una ocasió -que no vol dir sempre- presta Andorra Telecom, s’ha demanat la col·laboració d’Interpol, segons que han confirmat fonts policials, per mirar de poder delimitar qui hi pot haver darrere dels reivindicants.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.