Aquí pau i després glòria. Com en el cas de les greus deficiències detectades al Tobotronc -que van obligar a aturar el giny durant setmanes-, l’afer de les presumptes pràctiques de caça furtiva l’autoria del qual es relacionava suposadament amb el responsable del manteniment dels animals del parc de Naturlandia quedarà en no-res. I el problema serà de la persona que va denunciar. Perquè va ser verbal però la denúncia, als banders, hi va ser, segons que han tornat a reconèixer les mateixes fonts que han assegurat que el cos passa pàgina vist que com que ha transcendit el fet seria molt improbable enxampar l’infractor tornant a infringir les normes. El comú de Sant Julià, que anava ple de la denúncia des de fa dies, manté silenci oficial sobre el cas i, com a màxim accionista de Camprabassa, l’única resposta és que no li ha estat comunicada oficialment cap denúncia per part dels banders. Tal dia farà un any.
Diverses fonts han assegurat que la història de la caça al Principat està plena de pràctiques de furtivisme. Fins i tot fonts properes al cos de banders han reconegut que periòdicament reben alertes de ciutadans que han vist alguns individus caçant allà on no tocava. Els banders no tenen entre les seves potestats investigar. És a dir, elaborar una enquesta a partir només de denúncies. Necessiten constatacions directes. I en el cas que una persona dispari on no toqui, si no se l’agafa en el moment, i això és difícil que passi, no es pot actuar. Una altra cosa és que es trobi un animal mort o altres elements indiciaris. Però tampoc és el cas en aquesta ocasió.
El greu de la situació, segons la denúncia formulada per un veí de Sant Julià -“aneu a saber quin interès deuria tenir també el denunciant”, han arribat a afirmar les fonts tot volent treure ferro als fets-, és que el furtiu hauria desenfundat l’arma des del mig d’una carretera estant (a Juberri) i que aquest es desplaçaria amb un totterreny de Naturlandia i l’home vestia l’uniforme de l’ecoparc. Aquest dimarts les fonts consultades han tornat a assegurar que la comunicació que va fer el denunciant informava de la presència del totterreny i en va facilitar sense cap dubte la matrícula. També es va facilitar un descriptiu de la persona que hauria mirat d’apuntar contra unes cabres assilvestrades que corrien per la zona, sense que n’abatés cap. No es va denunciar cap persona en concret. Haurien estat les indagacions posteriors que haurien fet veure que el vehicle divisat corresponia al que té assignat el responsable dels cuidadors d’animals del parc temàtic lauredià.
Inicialment, fonts properes als banders ja van advertir que l’infractor era conscient que havia estat descobert i que seria molt difícil poder-lo tornar a enxampar infringint les normes. Però que no es descartava muntar algun control sorpresa. El fet que transcendís la informació més enllà de la parròquia i d’àmbits administratius hauria fet descartar qualsevol vigilància suplementària. Cas tancat. El comú lauredià, sigui del color que sigui, exerceix de la mateixa manera: la roba bruta es renta a casa. I en secret. Quan interessa que sigui en secret, és clar.
Comentaris