La campanya electoral per a les comunals del 13 de desembre ja està en marxa. Les divuit candidatures que concorren a les eleccions han dut a terme, en diferents punts del Principat, les tradicionals enganxades de cartells després que durant tota la setmana ja hagin protagonitzat actes que algun dia la junta electoral haurà d’estudiar si violen el respecte al període establert per explicar les iniciatives de cada grup o si, simplement, no cal respectar cap termini ni cap procediment. Són els comicis comunals amb més clara vocació nacional. I en un clima altament enrarit. I no només pel ‘cas BPA’, que també. I continua cremant en somort rere qualsevol pas que es dóna al Principat. La situació general i els pactes establerts, especialment l’aliança entre Cd’I i Liberals a la capital, que posen en entredit la continuïtat de la ministra de Salut, Benestar i Ocupació, plantegen molts interrogants. Gairebé més que saber quina serà la composició de cadascun dels comuns en funció dels resultats que hi haurà d’aquí dos diumenges. Una parròquia, Canillo, ja sap de fa dies qui serà el cònsol. De fet, qui continuarà sent-ho.
Josep Mandicó, David Palmitjavila i el seu equip, un equip plenament renovat quant als noms, haurà de combatre amb el vot en blanc i amb el descontent d’una part de la parròquia, especialment després de les aliances soterrànies i les travetes que hi va haver per impedir que hi hagués una candidatura alternativa. Demòcrates per Andorra, que avui per avui ostenta el comandament de cinc de les set parròquies, parteix amb lleugera avantatge en moltes de les corporacions locals. Però els pronòstics no són pas tan clar com podria semblar temps enrere. Canillo serà taronja per molt blanc que hi hagi. En canvi, a la Massana, on la formació parroquial aliada amb Liberals, Ciutadans Compromesos (CC), fa repetir els pesos pesants de l’actual equip de govern, és on ho té més magre després de presentar una candidatura feta a darrera hora i encapçalada per un candidat que es resistia a fer-ho i, de fet, transmet aquesta poca apetència a cada acte que va. L’exministre Albert Esteve ho té complicat davant de David Baró i Raül Ferré.
La gran batalla
La batalla de totes les batalles es preveu a Andorra la Vella. Caldrà veure com digereix l’elector el trencament d’acord i l’establiment de noves aliances. Jordi Minguillón és, per bé i per mal, l’actual cònsol. I les seves ‘maniobres’ de les darreres setmanes estan generant un bon nombre d’interrogants. Els mateixos que causa veure com Rosa Ferrer pot estar fent campanya en contra dels seus companys de gabinet ministerial. Ferrer posa en joc moltes coses durant aquests dies. Entre altres si serà capaç de retenir per al seu defensat Minguillón el poder de convocatòria que va ostentar fa quatre anys per a ella mateixa. Minguillón vesteix ara del blau liberal més el violeta de Cd’I. I haurà de lluitar contra l’exministra i fins fa poc consellera Conxita Marsol. Quatre anys després de ser refusada per DA, ara els demòcrates s’han abocat als seus braços i li han posat als seus peus, teòricament, un equip d’’starlets’. Caldrà veure si els homes i les dones cridats a fer escales ho faran després de ser repudiats en el moment de confeccionar les llistes. El comitè parroquial de DA a la capital gairebé no té presència a la llista comandada per Marsol, Marc Pons, Miquel Canturri, Mònica Codina o Maica Nin.
A Andorra la Vella és una de les parròquies on el centre-esquerre sembla que hi té alguna cosa a dir. O potser no. En tot cas, és on el suposat sentit comú de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) posarà tota la carn a la graella. Sabut és que el president de la formació, Jaume Bartumeu, juga en camp propi. I que els candidats a cònsol, Delfí Roca i Àngel Dalmau, fa poc més de mig any que pretenien ser consellers generals. I no van fer pas mal paper. L’altra facció de centre-esquerre és el Partit Socialdemòcrata (PS). La formació espera fer un bon paper amb un equip liderat per dues docents: Dolors Carmona i Lídia Samarra. Sense fer massa soroll, l’actual consellera comunal a l’oposició i un equip que té certa experiència en el món associatiu però també de la gestió pública i privada vol mirar de donar la sorpresa.
Com intentaran donar la sorpresa dos docents més. En aquest cas les candidates de la llista liberal d’Ordino. Dues dones que figuren com a independents i que representen, com el conjunt de la candidatura, un cert aire fresc. Sandra Tudó i Eva Choy encapçalen un equip on el que menys hi ha són liberals tot i concorre sota les sigles de Ld’A. La seva irrupció no ha estat gens mal rebuda a la parròquia. I hores d’ara, just en l’inici de la campanya, haurien aconseguit retallar una mica de distància respecte de la diferència abismal que semblava haver-hi damunt el tauler polític ordinenc fa poques setmanes. ACO-DA, amb Josep Àngel Mortés i Gemma Riba al capdavant d’un grup homogeni quant a noms -allò de les famílies encara compta i molt a la parròquia- i preparació, surt amb avantatge. Representa la continuïtat comunal. El seguir la feina feta, pel que té de positiu i de negatiu, de l’equip que els darrers vuit anys ha dirigit Ventura Espot i Consol Naudí i de la qual l’ara candidat a cònsol menor en forma part. Una altra irrupció liberal que pot donar joc és la de Jordi Troguet a Encamp. Aire fresc, també, al costat de la comissària de policia Maribel Lafoz.
Els liberals, com els socialdemòcrates, volen posar contra les cordes els actuals rectors encampadans. La llista demòcrata, que a Encamp es vesteix d’Units per al Progrés (UP), l’encapçala l’actual cònsol menor, Jordi Torres Arauz, després que l’actual màxim mandatari comunal, Jordi Mas, hagi decidit no repetir. I Torres Arauz no és pas i per compensar-ho DA ha situat Ester París a la segona plaça. Cridada sempre a exercir càrrecs de més volada, l’actual consellera major del comú sempre ha refusat assumir més protagonisme. UP DA havia tancat a parer seu una bona candidatura. Però caldrà veure fins on es capaç de sorprendre Troguet. Empresari nouvingut en política, entra bé. Però caldrà veure fins on. I si en cas de no poder guanyar, els liberals ‘rasquen’ prou dels demòcrates com per poder facilitar el camí al PS. Joan Sans i Pere Marsenyach són els caps de cartell socialdemòcrata. La tasca d’oposició de Sans està molt ben valorada des de tots els angles de la parròquia. Caldrà veure cap a on es decanta les poques desenes de vots que SDP té a Encamp, on va forçar fins a l’extrem en la negociació amb el PS i, al final, no va poder fer llista ni acompanyat ni en solitari.
Favorits suposadament clars
Les dues parròquies que falten en l’anàlisi de l’arrencada electoral tenen, sobre el paper, favorits clars. Trini Marín i Marc Calvet a Escaldes i Joan Albert Farré i Rossend Duró a Sant Julià. És a dir, demòcrates a la setena parròquia i liberals d’UL a Laurèdia. Els actuals cònsols escaldencs parteixen amb força avantatge respecte de la resta de candidatures. Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas representen la continuïtat en la manera de fer socialdemòcrata. Però no acaben de fer trempar. De fet, durant tot el mandat no han acabat de trobar el lloc adequat, com ha quedat clar amb el tema de l’avinguda Carlemany per a vianants. La presència d’SDP és, en principi, més que testimonial (¿algú en sap el nom dels candidats?) i, en canvi, Liberals aixeca certa curiositat amb dos homes joves, nous en polítics, però amb certa reputació en diferents sectors de la població andorrana: Marc Magallón i Higini Martínez-Illescas. Hi pot haver partit. Però DA té marge si no s’adorm. Almenys sobre el paper.
Una mica el mateix que passa a Sant Julià. Unió Laurediana (UL) ha fet foc nou i ha mirat de tallar amb tot el que ha representat el controvertit mandat protagonitzat per Montserrat Gil i Manel Torrentallé. Ha situat al capdavant de la llista dos homes de la més absoluta confiança ‘pintadista’: Farré i Duró. Tanta confiança que generen el mateix entusiasme que un dels homes forts dels liberals lauredians. Farré i Duró són de l’escola Josep Pintat. De gràcia i trempera no n’aixequen gaire. Que no és decisiva. Però una mica està bé. Encara bo, però, que Laurèdia en Comú, la formació on suposadament conflueixen els interessos fonamentalment d’independents, DA i SDP, i on havia de ser el PS però va acabar fent un pas enrere, no acaba de quatllar a Laurèdia. El poti-poti que representa la llista liderada per dues ‘velles glòries’ com Josep Miquel Vila i Julià Call no s’acaba d’entendre.
Comença el ball. L’enumeració de propostes. De promeses. Quinze dies per intentar fer veure què és el millor per a cadascuna de les set parròquies del Principat i perquè, en funció dels resultats, es vegi si tot plegat tindrà un impacte notori, fins i tot decisiu, en el futur immediat de la política nacional. El 13 de desembre la primera resposta. En els dies posteriors probablement n’hi hagi més.
Comentaris