Des del grup socialdemòcrata, es recorda que, durant un debat parlamentari sobre la qüestió celebrat el passat desembre, el cap de Govern, Xavier Espot, va explicar que es tramitaria aquest informe per rectificar la declaració de Mingorance, que formava part de la delegació andorrana que afrontava l’avaluació del grup d’experts de la CEDAW. Aquell dia, remarquen en un comunicat, el mandatari va afirmar que “tan bon punt l’enviem, li farem enviar una còpia, com no podria ser d'una altra manera”.
Ara fa uns dies, el passat 10 de setembre, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va explicar davant la comissió legislativa de política exterior que la rectificació de Govern ja s’havia fet. En canvi, remarquen des del principal grup de l’oposició, encara no han rebut la còpia.
A la demanda d’informacio, Salazar apunta que “a la versió avançada sense editar de l'informe ‘Cooperation with the United Nations, its representatives and mechanisms in the field of human rights’, de data 8 de setembre del 2020, del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, es reporta Andorra en la llista sobre presumptes casos de represàlies i intimidació per cooperació amb les Nacions Unides en matèria de drets humans” tot citant “cartes que el CEDAW va enviar al Govern, el novembre del 2019, respecte eventuals mesures desproporcionades” que es podia estar prenent en contra de l'associació Stop Violències i, “més concretament, sobre la seva presidenta, Vanessa Mendoza Cortés”. Per això, la consellera general també reclama la còpia de les cartes enviades per la CEDAW a l’executiu.
Finalment, Salazar es refereix en la seva demanda a les pàgines 8 i 21 de l'informe, a les quals se cita una resposta que el Govern va enviar en data 9 de juliol del 2020. “Volem tenir accés a la còpia de la resposta del Govern a la CEDAW així com qualsevol comunicació posterior a aquesta data que s'hagi produït en relació amb l'informe referit”, apunta la parlamentària.
La petició arriba pocs dies després que una parella hagi denunciat, a través d’Altaveu, la baralla que mantenen amb la CASS pel pagament d’una interrupció de l’embaràs. Tots dos remarquen que, inicialment, se’ls havia autoritzat la cobertura de la intervenció i que, posteriorment, la companyia es va fer enrere.
Comentaris (1)