López ha lamentat durant una de les seves intervencions, en la qual defensava la proposta per limitar l’increment dels lloguers a un 25% de la pujada salarial, que el Govern “s’ha omplert molt la boca amb les pròrrogues dels contractes”. En canvi, ha apuntat que “ha fet ulls clucs davant les moltes famílies que han estat desplaçades del seu pis més enllà del que es permetia legalment”.
Així, ha assegurat que s’han estirat els forats que permetia la llei en forma d’excepcions. Per exemple, ha afirmat que “a molts propietaris els han aparegut familiars o els ha donat per fer obres”. I això, ha lamentat, sense que s’hagi fet el pertinent control. De fet, ha explicat que es va demanar a Govern informació sobre com s’havia fet el seguiment del compliment del que deia la llei i “encara no hem rebut resposta”.
Pel que fa a la proposta de pujada de lloguers, aquesta ha estat refusada a la cambra. “Era el moment al nostre entendre d’una política decidida per augmentar-los per sota dels salaris”, havia defensat López, que ha deixat clar que el seu grup preveu esmenar les xifres que ha previst Govern en la futura llei on s’establirà l’obligació d’incrementar els sous i una limitació -del 2% o el 5%, segons el cas-. “Ens sembla excessiu”, ha avisat.
Des de la majoria i el Govern s’ha defensat que les pujades ja decidides són “més equilibrades” i “responen a la realitat social”, segons ha apuntat des de Ciutadans Compromesos Carles Naudi. En aquest sentit, ha volgut posar l’exemple de “famílies que van invertir en un pis per posar-ho a lloguer i ara els pujarà la hipoteca molt més que no pas la renda que cobren”. Per la seva banda, el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, ha qualificat de “plana” la proposta del PS i, en canvi, ha argumentat que “la nostra atén la diversitat de contractes, tant els més antics amb una renda més antiga i els més actuals”.
Tampoc han prosperat les reserves d’esmenes vinculades a l’increment del salari mínim fins al 60% del mitjà i a la pujada de les pensions. Des de Govern i majoria s’ha defensat que, en el segon cas, això es contemplarà a la futura llei sobre els sous.
Pel que fa al text global, la majoria s’ha tornat a quedar sola en la seva defensa. Filloy, a banda de desgranar una per una les mesures incloses a la llei, ha defensat que “intentem trobar un equilibri entre l’intervencionisme i l’estímul del mercat de lloguer”. A la vegada ha volgut remarcar que el Govern té un compromís per continuar treballant en la problemàtica de l’habitatge, però ha advertit que no ho poden fer sols. “Continuarem fent accions però necessitem que tothom sumi, privats i altres administracions”, ha reclamat.
Per la seva banda, l’independent Ferran Costa ha qualificat de “moderades” les mesures i ha defensat que “l’objectiu primordial és la protecció a les persones i les famílies”. Així, ha assegurat que “no ens quedem de braços plegats” i que en els darrers ans “hem endegat les polítiques d’habitatge més ambiciones mai vistes al país”. El text també ha estat defensat pel demòcrata Carles Enseñat, que ha admès que “caldrà tocar més tecles”, però també s’ha mostrat convençut que amb el temps “aquestes polítiques donaran el seu fruit”.
Com ja s’esperava, el PS ha estat molt crític amb la llei -amb el vot favorable a uns pocs articles- tot deixant clar que “si ens demanem si la situació serà millor el 2023, la resposta és no”. López ha lamentat que “es demanen esforços a treballadors i autònoms que no es demanen als propietaris”. El socialdemòcrata també ha carregat amb duresa contra el procediment de desnonament exprés. “Ens preocupa, especialment en l’actual context de dificultats econòmiques. Anem d’uns processos molt llargs a un altre extrem”, ha comentat. A banda, ha advertit que “consolidar que un sol mes d’impagament ja és suficient per iniciar un procés de desnonament exprés és molt perillós”.
Sobre aquest punt, la consellera demòcrata Maria Martisella, ha defensat que “posem negre sobre blanc el que jurisprudència a la mà ja es fa a dia d’avui”. Per la seva banda, Filloy ha argumentat que, en cas de perdre l’habitatge, el batlle “avisarà a Afers Socials” per “donar una alternativa a la família afectada”.
Qui tampoc ha votat a favor de la llei ha estat Terceravia. En aquest cas, per motius ben diferents dels del PS. Joan Carles Camp ha denunciat que és un “altre text intervencionista”. Ha lamentat que “es genera encara més tensió al mercat de lloguer” amb una nova pròrroga forçosa dels contractes. “De què serveixen?”, s’ha preguntat. Per això, ha apuntat que “perquè el privat creï habitatge de lloguer, s’han de donar les condicions i la inversió ha de ser mínimament rendible”.
Comentaris (5)