Espot veu gairebé impossible que els grups del Consell puguin participar en la negociació amb la UE

El cap de l’executiu admet que una de les peticions fetes especialment des de l’oposició en signar l’acord polític ara fa uns mesos és complicada, ja que “la Comissió Europea ens diu que només parla amb governs”

Riba i Espot, amb el president i la vicepresidenta de la comissió, Pere López i Berna Coma.
Riba i Espot, amb el president i la vicepresidenta de la comissió, Pere López i Berna Coma. G. P.

Una de les demandes que havien fet els grups parlamentaris, especialment els de l’oposició, a l’hora de signar l’acord polític per negociar amb la Unió Europea era poder formar part de les rondes de diàleg. Aquesta opció, però, sembla molt complicada. Així ho ha apuntat el cap de Govern, Xavier Espot, durant la compareixença conjunta amb el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, davant la comissió d’Exteriors del Consell General, trobada que ha servit per desgranar l’estat del procés.

Durant la trobada, el president de Terceravia, Josep Pintat, ha volgut recordar al màxim responsable de l’executiu aquest compromís, assolit en el moment que es va signar l’acord. I Espot ha afirmat que s’està intentant, però també que és un objectiu difícil d’assolir. Malgrat que “s’ha demanat per activa i per passiva”, ha indicat que “la resposta no ha estat massa esperançadora”.

I és que, ha remarcat el cap de l’executiu, “els representants de la Comissió Europea ens diuen que ells negocien amb els governs”. I com a exemple ha apuntat “cap europarlamentari forma part de la seva delegació”. Tot i això, ha indicat que “seguirem picant pedra” per intentar caviar aquesta postura. Davant aquestes explicacions, Pintat ha estat crític, però no pas amb el gabinet, sinó amb l’organisme comunitari: “no està sent transparent”.

El secretari d'Estat d'Afers Europeus, Landry Riba, explicant el calendari negociador.

Relacionat

Andorra i la UE fixen el referèndum sobre l’acord d’associació a final del 2023 o principi del 2024

Durant la trobada, Riba i Espot han desgranat l’estat de les negociacions. Tots dos han avisat que s’entra en un moment “cabdal”, amb l’anàlisi i debat de punts “més polítics que no pas tècnics”. Entre ells, alguns dels més delicats per a Andorra, com ara la lliure circulació de persones (amb les quotes d’immigració com a rerefons) o la regulació del sector de les telecomunicacions. Es tractaran al llarg dels mesos que resten d’aquest 2022.

Sobre el primer punt, Espot ha admès que Liechtenstein és una referència, sense que això suposi “copiar-lo”. El cap ha explicat que la proposta que s’ha fet pel que fa a les quotes, que es volen mantenir, és que aquestes s’acordin amb la UE i en el futur conveni es fixi la fórmula del càlcul. “Per tant, on seria una decisió de la Comissió o nostra, sinó que s’hauria pactat prèviament”, ha manifestat.

Espot ha deixat clar que l’acord d’associació “és importat” però “no el signarem a qualsevol preu”. La condició per donar suport és que “ha de ser millor que l’statu quo, i no només l’actual sinó a deu o quinze anys vista”. Per això, ha avançat que, un cop tancat, “ho hem de posar a la balança i si creiem que és positiu, el defensarem”. I ha recordat que “la darrera paraula la tindrà la ciutadania”.

DUBTES DES DEL PS

En el torn de preguntes també ha tingut protagonisme el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. El líder del PS ha demanat pels dubtes existents sobre qui assumiria la supervisió del sistema financer, que se’ls hauria fet arribar en diferents contactes amb autoritats franceses. Espot ha assegurat que a Govern “en cap moment se’ns ha posat sobre la taula aquesta preocupació concreta” i ha apuntat que, en tot cas, “la pertinença a l’FMI ja és un pas endavant significatiu”.

Un altre punt posat sobre la taula per López ha estat els dubtes que genera l’acord entre els col·legis professionals. Espot ha afirmat que la setmana vinet preveuen aprovar a Govern, justament, la llei reguladora d’aquests ens. Pel que fa a les professions sanitàries, ha indicat que “el text marc ja està consensuat” i que, ara, “es treballen els annexos amb cada professió”, procés que confia pugui estar enllestit en un o dos mesos.

Comentaris (3)

Trending