L’economista Claude Maerten es mostra positiu amb les negociacions de l’acord d’associació

L’expert ha sigut l’encarregat de la segona ponència de la Universitat d’Estiu i Tardor, on ha parlat de l’evolució de la Unió Europea en aquest àmbit i com han canviat els diversos models

L'economista, Claude Maerten, durant la seva ponència a la Universitat d'Estiu i Tardor
L'economista, Claude Maerten, durant la seva ponència a la Universitat d'Estiu i Tardor Pilar Candel

La segona jornada de la Universitat d’Estiu i Tardor ha anat a càrrec de l’economista i excap negociador adjunt de la Unió Europea (UE), Claude Maerten. D’acord amb la seva experiència com a cap negociador adjunt de la UE per a l’Acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino, Maerten s’ha mostrat positiu i optimista amb el resultat de les negociacions entre el Principat i la UE.

Maerten ha indicat que no ha pogut seguir l’evolució de les negociacions, ha apuntat a la pandèmia i al canvi de l’equip negociador com a obstacles per a l’evolució normal de l’acord durant l’últim any. Tot i això, s’ha mostrat molt positiu amb els resultats finals i, sobretot, amb la feina que s’està fent actualment. “Per part d’Andorra la voluntat política és molt forta, molt sòlida”, ha destacat l’economista.

Al llarg de la seva ponència, Maerten ha parlat de l’evolució dels acords d’associació al llarg dels anys entre la UE i diferents països, com Grècia en 1961 o altres estats als anys 90. A més, ha destacat els diferents models que hi ha, tot indicant que al principi estaven enfocats a la liberalització i, actualment, estan tendent cap a la convergència reglamentària.

“A l’hora d’escollir un model i veure les alternatives, Andorra va decidir clarament què és el que vol”

Els acords signats entre la UE i diferents països han sigut molts i molt diferents. Maerten ha explicat alguns casos amb zones petites, però que ha assenyalat tenen situacions molt diferents a l’Andorra i no es poden comparar amb el que s’està portant a terme actualment. En alguns casos, es tracta d’acords de lliure comerç, pesca i recerca únicament, entre altres exemples. “A l’hora d’escollir un model i veure les alternatives, Andorra va decidir clarament què és el que vol”, ha apuntat l’economista.

També ha destacat que les negociacions entre Andorra i la UE poden suposar “un acord que dóna un potencial de futur important en un espai que al país li és natural, com és el mercat econòmic europeu”. A més, ha explicat que al Principat hi ha unes capacitats de desenvolupament econòmic que “semblen molt importants” i que mantenir l’’status quo’ no hagués ajudat a millorar la situació. Segons ha indicat, l’acord que es pacta entre ambdós implica unes capacitats econòmiques i administratives molt potents.

Per últim, i ja en la ronda de preguntes, Maerten ha reprès el que ja havia tractat durant la conferència, parlant al voltant de les negociacions entre la UE i Regne Unit sorgides arran del Brexit. En aquest cas, l’economista ha explicat que la gran diferència entre aquest cas i l’andorrà és que “en el primer parlem d’un camí cap a la divergència, mentre que en el Principat anem cap a la convergència”. Tot i això, ha apuntat a la similitud dels casos amb el que fa a la competència deslleial de mercats, però apuntant que els riscos no són molt elevats, “sempre valorant la proximitat amb Espanya i França i la possibilitat que s’introdueixi un complement de distorsió”.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.